Hi ha un ampli consens en què les infraestructures tenen un fort impacte sobre l’economia dels territoris i el benestar dels ciutadans. Però això no vol dir que qualsevol projecte d’infraestructura s’hagi de dur a terme. L'eficiència del sistema econòmic, considerat globalment, augmenta quan es construeixen infraestructures o s'implementen polítiques de gestió que resolen problemes i generen beneficis per a la societat de quantia suficient per a compensar els seus propis costos. Per contra, quan no es compleix aquesta condició, les inversions suposen un cost d’oportunitat per a la societat en la mesura que implica descartar o posposar altres projectes alternatius d’inversió, un fet que adquireix encara més importància en moments com els actuals, de fortes restriccions pressupostàries.

Des del camp de l’economia, s’han desenvolupat mètodes d’anàlisi que permeten quantificar i valorar aquests impactes i el que és més important, són instruments que serveixen d’ajuda a la presa de decisions a l’hora de prioritzar inversions en termes d’eficiència. A casa nostra s’han començat a utilitzar en les últimes dècades. L’anàlisi cost-benefici, que avalua els costos i els beneficis d’una infraestructura seguint un esquema similar al que seria el pla de viabilitat d’una inversió privada però des del punt de vista social, l’aplicació de tècniques com les taules input-output, l’anàlisi shift-share, o el desenvolupament de mètodes economètrics sofisticats, permeten fer aproximacions al potencial econòmic que es pot generar amb noves infraestructures. Aquest mètodes d’avaluació d’infraestructures s’estan introduint cada cop més en les maneres de treballar d’institucions i organitzacions i la seva utilització hauria d’anar a més, ja que són mètodes útils a l’hora de prioritzar inversions i justificar les actuacions que s’han portat a terme.

En molts casos, però, l’aplicació d’aquests sistemes ha estat esbiaixat. Sovint s’ha fet a posteriori, per justificar una decisió ja presa, o s’ha inclòs en un projecte constructiu com un element més però sense un estudi acurat, o s’ha fet una anàlisi parcial, sense tenir en compte els impactes globals que una infraestructura pot tenir, i acaba sent un document merament formal però amb molt poc impacte a l’hora de determinar les prioritats de portar a terme determinades actuacions.

En aquest sentit, l’avaluació d’inversions en infraestructures i de la seva gestió ha estat força aliè a l’actuació dels economistes, quan realment els economistes tenen molt a aportar, tant en la vessant metodològica, com especialment en la realització dels estudis i treballs que avaluïn aquestes inversions, fent-ho abans que la decisió s’hagi pres, d’una manera independent, rigorosa, i separada del projecte tècnic-constructiu que pugui haver-hi.