Mobilitat urbana en àrees Metropolitanes del Litoral.
Resum:
Perquè tinguem una idea general del que es va parlar el congrés, farem una petita introducció sobre el lema escollit per al mateix: “Litoral, ordenación y modelos de futuro”. Passats més de 20 anys des de la promulgació de la Llei de Costes, és convenient i oportú analitzar les fortaleses i debilitats de la Llei així com els resultats de la seva aplicació.
Donada les especials característiques de les nostres costes, la pressió a la que s’ha vist i es veu sotmesa, i la fragilitat i complexitat de la mateixa, sembla oportú establir unes regles d’actuació fruit d’una experiència i d’uns coneixements científic acumulats en les últimes dècades.
La complexa ordenació vigent, amb legislació europea, estatal i autonòmica, i la distribució de competències entre les Administracions, obliguen a una major coordinació i a plantejar la gestió del litoral de manera diferent. El que va començar sent un problema de dinàmica litoral s’ha convertit en un autèntic problema d’ordenació del territori en el sentit més ampli de la paraula.
A la costa conflueixen dos interessos principals que no podem evitar i que han de ser conciliats. Per una part la així denominada, “centrifugació” de la població espanyola cap al litoral (amb tot el que això comporta), y per un altra banda, la creixent consciència ambiental de la nostra societat i la necessària aplicació de criteris de sostenibilitat.
En un passat més o menys recent, les variacions de la dinàmica litoral i la disminució d’aportaments sedimentaris ens han portat a un escenari d’erosió costanera bastant generalitzat. Si ha aquest escenari afegim les conseqüències de canvi climàtic, la situació no sembla que pugui millorar sense una decisiva intervenció. És temps de mirar al futur de front i aportar algunes solucions al complex problema de l’ordenació del litoral des de les discussions suscitades en aquest Congrés i les seves conclusions.
