Les fortes relacions econòmiques, socials i culturals dins l’Euram justifiquen que les infraestructures del transport s’abordin a partir d’una nova visió que les alliberi de les actuacions centralistes que n’han condicionat el desenvolupament durant els darrers segles, i d’una forma escandalosa a Espanya els darrers quinze anys. Això representa un gran repte el qual només es pot fer front amb una resposta integrada i enfocada al futur. Un futur que passa per la seva conversió en una Euroregió amb vocació d’esdevenir la gran porta logística mediterrània de la Unió Europea. Per això i per mantenir el seu lloc com a principal pol turístic mundial és fonamental que el sistema de transport i, per tant, les infraestructures que el suporten siguin capaces de respondre amb eficàcia a una demanda creixent i canviant. Només si s’aprofiten els avantatges de la multimodalitat, aquestes infraestructures poden, a més, permetre un transport eficient i sostenible. I només si estan abocades a la innovació podran fer el salt qualitatiu, en termes de cost, fiabilitat i flexibilitat, que hauria de donar el marge competitiu per poder competir amb altres regions posicionades des de fa molts anys com a portes d’Europa.

És evident que l’aposta per la logística i el turisme té unes implicacions sobre la qualitat de vida dels ciutadans de l’Euram com, de fet, és el cas de totes les activitats econòmiques, però, aquestes dues, amb una component més forta de transport que d’altres. L’ocupació del sòl i alguns impactes ambientals addicionals en són els aspectes més aparents. Però també cal veure que augmenten els avantatges competitius d’alguns sectors en els quals l’Euram està més ben situat dins el mercat globalitzat. La logística afavoreix les indústries exportadores. El turisme es combina bé amb alguns serveis sanitaris i socials...

Tot plegat demana, com s’ha vist, algunes inversions en infraestructures, però ben estudiades perquè aportin els complements que necessita el sistema de transports de l’Euram. Aquest sistema s’ha de planificar i programar amb una òptica multimodal que persegueixi la màxima eficiència i respongui als objectius socials i ambientals que es plantegin per al conjunt de l’Euroregió. Òbviament, les actuacions s’han demmacar en un context realista i equilibrat, que s’adeqüi amb la disponibilitat financera del sistema utilitzant, en particular, les opcions obertes pels nous models de col•laboració publicoprivada.