Criteris per a la priorització de les inversions.
Resum:
Planificació: Planificar és un porcés de decisió racional que, a partir de l’anàlisi del sistema i d’entendre el seu comportament, assigna eficaçment uns recursos conforme a uns objectius en un escenari futur.
Reingenyeria de la planificació: Transport / Mobilitat / Conectivitat.
La capacitat depèn de la gestió: la capacitat no és estàtica. Depèn del comportament de la demanda i de la gestió de la oferta. Una bona gestió de la oferta i de la demanda (TSM) pot “estirar” la capacitat de les infraestructures.
Planificació estratègica: EEUU s. XIX: unir costa a costa per ferrocarril per cohesió de pais (militar), finançament amb plusvalues territorials. AVE Espanya s.XXI: “cap capital de Espanya a més de 3h en Ave des de Madrid”.
Oferta que s’avança a la demanda.
Eficiència vs. Equitat: Equitat amb infraestructures resulta molt cara. No divisibilitat de la oferta ni mínims per efecte xarxa. Ha de ser la inversió en infraestructures del transport redistributiva? ACB màxima eficiència, ignorant efectes sobre equitat.
Rendibilitat: Obtenir més guanys que pèrdues en un camp. Financer, Econòmic i Social.
Taxa d’actualització o de descompte: Cost (social) d’oportunitat dels recursos.
Equilibri Financer: Condició necessària per a una PPP.
Metodologia ACB: Definir alternatives incloses la “zero” ø (“do minium”). Identificar, valorar i monetitzar els efectes econòmics nets de cada alternativa. Comparar les alternatives amb la de referència ø. Actualitzar / descomptar efectes monetitzats. Cancel•lar transferències entre agents.
Anàlisi de sensibilitat: Valor dels estalvis de temps. Taxa d’actualització. Inversió (construcció + expropiacions). Previsió de trànsit i sensibilitat a la tarifa.
Desbordaments (spill-overs) .
Efectes no lineals: Per a que el AVE MAD-BCN sigui utilitzat per viatgers de negocis, el temps de viatge ha de ser < 2,5h → la velocitat ha de ser de 350km/h.
Extensions en l’evolució: Efecte de xarxa, cohesió territorial, anàlisi de risc, any òptim d’inici de l’inversió, dimensió òptima del projecte, limitacions pressupostàries (optimització), actius intangibles, inversions deficitàries i no OSP justificar-les.
Avaluació multicriteri: Criteris / Alternatives / Avaluació Parcial / Agregació.
Selecció d’alternatives ATM: Rendibilitat econòmica-social (TIR), Rendibilitat econòmica financera (operador), Increment d’accessibilitat potencial, Millora de la oferta de TP col•lectiu, Equitat.
Guies d’avaluació de projectes.
Bona planificació: temps, formació – qualificació, informació, diners, participació agents (proactius), projectar obres i serveis, no saltar-se ni consolidar etapes o subprocessos.
Crisis i finançament: Materialització d’actius (en concessió), noves fonts d’ingressos (benzina, IBI, etc.), Subvencions creuades i “pooling” de projectes, PPPs, Millorar la gestió: TSM, oferta flexible i gradual, lean systems, rendibilitat social mínima, STOP: obres faraòniques, rendibilitat social negativa, oferta s’avança a demanda, etc..
Rendibilitat social mínima: Mº Economia, DEF, BEI, WB, etc.: assignació dels recursos financers en funció d’un mínim de rendibilitat…en cas contrari, “es negocien els pressupostos”, Mínim TIR, B/C, VAN / Inversió, Optimització de les inversions s.a. un pressupost, OSP a part, Models d’oferta que s’avança a la demanda, Inversions deficitàries i no OSP, justificar-les i incloure plusvàlues del sòl.
CONCLUSIÓ: La ciència i els problemes segueixen estant fora… en recerca, tenim molt a aprendre.
