Resum:
  Tot i els avantatges que comporta l'especialització dels usos del sòl i l'aprofitament de grans extensions per al desenvolupament d'activitats productives, la creació i posterior creixement de grans superfícies de treball comporta nous reptes en quant a la mobilitat, doncs aquests centres resulten grans atractius de viatges, que sense una correcta planificació dels sistemes de transport tendeixen a dependre en bona proporció del vehicle privat, el que implica un considerable cost social. La metodologia d'anàlisi de la mobilitat dels treballadors en els polígons industrials se centra en l'anàlisi de l'oferta de transport per a accedir al centre productiu i en l'anàlisi de la demanda del sistema d'acord a les condicions actuals. La caracterització de l'oferta és una eina bàsica per a poder detectar-los problemes reals que experimenta l'usuari en les diferents maneres de transport, mentre que l'anàlisi de la demanda permet conèixer la distribució espacial de les persones relacionades amb el centre productiu i contribueix a la identificació dels entorns en els quals les mesures potenciadores de les maneres de transport més sostenibles poden aportar un major nombre d'usuaris.

  Es presenta un cas pràctic d'un estudi realitzat recentment en un polígon industrial. Això permet donar una idea dels resultats que es poden obtenir i la manera de presentar la informació més rellevant que pot ser d'utilitat per a decidir les actuacions que s'haurien d'aplicar posteriorment per a aconseguir l'objectiu final, que és una mobilitat més sostenible.