Transport, mobilitat i logística.
Estrada, M. i F. Robusté
Títol del Llibre: Segon Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya
Edita: Institut d’Estudis Catalans i Generalitat de Catlunya, Capítol 23.
ISBN: 978-84-393-8615-5.
Pàgines: 1011 – 1057
Any: 2010
Resum:
Els efectes totals en el canvi climàtic generats pel transport són causats pels vehicles-km i les seves emissions, necessaris per satisfer una demanda de mobilitat dins una regió espacial. A banda de la distància i el nombre de vehicles, els efectes depenen també del mitjà de transport o tipus de vehicle amb què es realitzen els desplaçaments (on l’usuari escull el mode de transport en funció de la utilitat i les prestacions diferencials de cada servei), de l’ocupació del vehicle, de l’espectre tecnològic i de l’eficiència energètica que fa moure el vehicle, i dels efectes unitaris sobre el canvi climàtic que provoca el superar el temps i la distància.
Catalunya ha anat avançant en aspectes operatius i tàctics com l’increment d’ocupació dels vehicles (en breu es disposarà de carrils per a vehicles d’alta ocupació als accessos a Barcelona i de polítiques tarifàries que fomentin l’alta ocupació i els vehicles poc emissors), el foment de moes de transport ferroviari, la millora de les presentacions d’autobusos urbans i interurbans, la cosntrucció de plataformes logísitques i la regulació de la distribució urbana de mercaderies a les hores vall, i la tarifació de l’ús de les carreteres (es preveu que la Directiva de l’Eurovinyeta s’apliqui en pocs anys) i de congestió de les grans ciutats (a Barcelona, implementada via control de l’aparcament com a substitució del concepte i regulació tarifària enacara amb perspectiva financera a la majoria dels grans eixos viaris que penetren la conurbació C-32, C-31, Túnel de Vallvidrera). El desenvolupament d’actuacions sobre l’espai urbà amb la finalitat d’adaptar-lo als desplaçaments no motoritzats (a peu o en bicicleta) també està ajudant a aconseguir una mobilitat més sostenible.
La mobilitat de persones i mercaderies a Catalunya representa 103,12 milions de vehicles-km al dia, amb un consum global de 3.173,45 milions de litres de carburant i 11,3 milions de tones equivalents a CO2.
Dos aspectes tàctics (la crisi global de 2008 – 2011) i el canvi de base energètica per al transport (energia elèctrica i piles d’hidrogen, fins fa pocs anys inviables econòmicament i tècnica) permeten ser més optimistes en aquest II Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya i concloure que, després del 2025, les emissions del sector transport serán mínimes i nomès continuaran com a reptes socials el consum energètic i altres externalitats diferents de les emisions d’efecte local (congestió, accidents, efecte de barrera, etc.) d’igual importància per garantir el benestar de la població i la sostenibilitat del medi.
En aquest capítol els mots transport, mobilitat i logística tenen un significant equivalent quant a la perspectiva funcional de superar els temps i la distància per part de les persones, mercaderies i informació. El mot transport és el més antic, amb una vessant científica que data de fa gairabé un segle (malgrat que hi ha referències a aspectes de gestió del transport des dels romans, com la congestió a Roma o la distribució nocturna de mercaderies) i fa referència a una vessant d’oferta (infraestructures, vehicles, TIC, servei). El mot logística data de la segona guerra mundial en la seva vessant científica (malgrat que el mot original logistikos ve del grec i significa càlcul, i la logística ha estat emprada àmpliament en causes militars; en ecologia s’han emprat corbes logístiques de creixament d’un ecosistemes fent referència el mot “logísitcs” al simple fet d’haver d’emprar taules de algoritmes per al seu càlcul al cosntar les esmentades corbes d’asímptotes amb exponencials negatives; aquesta mateixa acceptació és l’arrel dels models d’elecció de modes de transport o de rutes “logit”), i la referència al movimentde mercaderies i objectes (dins i fora de la fàbrica). En el darrer decenni, des de la vesant del transport de persones i en un àmbit territorial urbà o metropolità, s’està emprant el mot mobilitat, amb una perspectiva més de la demanda que no pas d’oferta, amb un component social i inclusió de modes no motoritzats. Els principis científics subjacents a transport, mobilitat, i logística són els mateixos: anàlisi i optimització d’operacions, microeconomia, comportament de la demanda i altres agents, assignació eficient de recursos limitats, matching entre ofertes discontínues i demandes contínues, gestió de processos dinàmics, etc. Actualment es tendeix a una visió sistemàtica, de servei i integral de la mobilitat i, per tant, a modal i també genèrica quant a objectes o subjectes transportats.